Un dels principals exponents de les generacions de cantautors catalans apareguts després de la de Raimon, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, amb qui va compartir escenari entre els anys 1982 i 1986.
Divulgador tenaç dels poetes catalans i la cançó tradicional autòctona, l’obra de Josep Tero reflecteix el seu compromís amb la lluita per les llibertats personals i col-lectives menys respectades per la societat actual.
Hola Josep. pot ser que no t’enrecordis de mi, pero jo
si, ja que crec que mai mes trobare un profe i una persona tan complerta, es ric en coneixements, i tracta huma.
Es una llastima que a lo millor no ens tornarem a veure i que els teus coneixements seran nomes per un reduit grup de persones que estan mes aprop del teu entorn. de totes maneras estic molt contenta que he pugut disfrutar de les tevas clases, on, no nomes donavas catala tambe ens explicaves costums i tradicions de la nostra terra.
PETONES PAULA RENANCIO MARSELL
Paula,
Amb molt retard, però afectuosament, t’agraeixo el teu comentari.
I si no sabessis què fer la nit del 15 d’agost, vine a l’Escala, que hi faré un recital sobre el meu darrer CD, que potser ja t’has esoltat.
Una abraçada,
Josep Tero
Hola Josep. no sé si te´n recordes vas fer un recital al institut d´ensenyament secundari (BUP i COU) a Andorra, eren els anys vuitanta, em va agradar molt l´actuació, des- de llavors he anat seguint la teva trajectòria.
Una abraçada molt forta.
Feia temps que no et sentia en directe fins el 21 de març, a la biblioteca Francesca Bonnemaison aprofitant la celebració del dia mundial de la poesia.
El teu nou treball «D’un mateix mar», un regal. No solament´per la música, sinó també per les paraules que brodes entre cançons, que ens fan badar la boca i enyorar els temps que vam ser els teus alumnes