D’un mateix mar

Josep Tero presenta el seu 9è àlbum discogràfic, “D’un mateix mar” (Temps Record, 2014)
basat en dotze poetes mediterrànies de tots els temps. Des de “Dofí” d’Ànite de Tegea (poeta
del segle IV abans de Crist) fins a “La música” que Anna Almazan vindica per al seu cos,
passant per Maria Mercè Marçal, qui somia vaixells que lleven l’àncora per navegar en un mar
sense imperis…, Josep Tero amb les seves musicacions, planteja en aquest disc temàtiques
diverses: l’amor al país, al paisatge més immediat, a l’amistat, als trobadors, la llibertat…

«…si Mompou va introduir una música callada, Tero, compositor, músic i cantant, fa anys que
fa una sonora feina que tant ens apropa una poeta de segles abans del nostre –això sí, amb
veu nostrada per Maria Àngels Anglada, la generosa poeta-mestra de Tero, i viva sempre,
també gràcies a ell– com una Maria Mercè Marçal, de tan bon recordar, o jo mateixa. I Tero
ho fa sense prosopopeia. Això sí, amb el Mediterrani com a límit.
Qui no voldrà navegar en el seu mar?, i sense el brogit d’aquests mots meus, que malden sols
per acompanyar els i les que gaudiran tant com jo mateixa quan es disfressin de públic: la
veritable condició, la de públic, per gaudir de la bellesa de la vida, de l’art.” MARTA PESSARRODONA