Un dels principals exponents de les generacions de cantautors catalans apareguts després de la de Raimon, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, amb qui ha compartit escenari entre els anys 1982 i 1986.
Divulgador tenaç dels poetes catalans i la cançó tradicional autòctona, l’obra de Josep Tero reflecteix el seu compromís amb la lluita per les llibertats personals i col·lectives menys respectades per la societat actual.